martes, 29 de septiembre de 2015

El sintagma nominal




En esta entrada vamos a repasar los sintagmas desde un enfoque práctico. Recuerda que un sintagma es aquella palabra o conjunto de palabras que dentro de la oración realizan una función sintáctica. Como ya sabes, existen distintos tipos de sintagma dependiendo de la categoría gramatical que funcione como núcleo del sintagma; por tanto, al analizar una oración podemos encontrar los siguientes sintagmas:

Sintagma nominal: cuyo núcleo es un nombre.
Ejemplo: María es guapa > María (sintagma nominal).
– Sintagma verbal: cuyo núcleo es el verbo.
Ejemplo: Los niños jugaban en el parque > Jugaban en el parque (sintagma verbal).

– Sintagma adjetival: cuyo núcleo es el adjetivo.
Ejemplo: Esas cortinas son feas > Feas (sintagma adjetival).
– Sintagma adverbial: cuyo núcleo es el adverbio.
Ejemplo: Hoy me he levantado tarde > Hoy y tarde (sintagmas adverbiales).
– Sintagma preposicional: encabezado por una preposición seguido normalmente de un sintagma nominal, aunque también es posible encontrar tras la preposición un sintagma adjetival o adverbial.
Ejemplo: Me he acordado mucho de ti > De ti (sintagma preposicional: preposición + sintagma nominal).
En el análisis sintáctico hemos de tener en cuenta que en estos sintagmas podemos encontrar otras palabras acompañando al núcleo.
Ejemplo:
La casa de Pedro es enorme > La casa de Pedro: Sintagma nominal (Determinante + núcleo + sintagma preposicional).
En este ejemplo, sabremos que La casa de Pedro constituye un sintagma porque todo él realiza la función de sujeto.
Una vez hechas estas aclaraciones pasamos a la práctica:

ACTIVIDAD:

1. Localiza y señala los distintos sintagmas que conforman las siguientes oraciones:

a) Los abuelos de Ana ahora viven en un pueblo de Madrid.
              SN                                   SV
b) Había un artículo muy interesante en el periódico de ayer.
       SV                      SN                                  SV
c) Fernando es muy prepotente, no me cae bien.
        SN                              SV
d) Las castañas asadas son típicas en esta época del año.
           SN                                     SV

2. Haz un resumen de la parte teórica de estra entrada.


Les propietats textuals

                     
  1. Cerca informació sobre les propietats textuals. Posa un exemple amb una imatge de cada una.

LES PROPIETATS TEXTUALS
LA COHERÈNCIA
La coherència textual és la propietat que dóna unitat de significació al text. Un text coherent presenta un tema central, que constitueix el fil conductor de tot el text, la informació necessària per a entendre'l, i una ordenació precisa. Un text coherent tindrà una unitat de registre, de to i d'estil.
Per comprovar la coherència d'un text, cal revisar-lo, buscar problemes en l'estructuració de les idees i cal comprovar el següent:
- Que el text presenta un sentit global, d'acord amb la intenció inicial.
- Que hi ha continuïtat entre les idees exposades, sense desequilibris ni contrasentits.
-Que cap concepte queda ambigu.
-Que les idees s'han ordenat tenint present què sap i què no sap el destinatari del text i les seves possibles reaccions.
Si es detecta alguna inconcreció respecte dels aspectes assenyalats, cal fer l'esforç de replantejar-se el text ja sigui parcialment o en la seva totalitat.

LA COHESIÓ
La cohesió textual és la propietat segons la qual les diferents parts d'un text estan ben travades per mitjà de mecanismes sintàctics. En un text cohesionat les parts, no tan sols estan semànticament relacionades (és a dir, hi ha coherència entre elles), sinó que a més, apareixen explícitament lligades a través de procediments com els següents:
-Ús de connectors
-El mateneiment de referents a través de la repetició de mots, l'el·lipsi, l'ús de sinònims o la substitució pronominal
-L'ús correcte del signes de puntuació
-El procés anomenat de deficició, que consisteix a intruduir en el discurs un nom encapçalat per un determinant indefinit i, poc despré reprendre'l encapçalant-lo per un determinant definit (article, demostratiu, etc.)
Cal buscar la cohesió del text, és a dir, constatar que cada frase s'adequa a la interpretació de la resta d'oracions prèvies del discurs. Per tant, cal comprovar el següent:
- Que el pas d'un paràgraf a un altre respon a una evolució en el discurs.
- Que els connectors utilitzats serveixen com a senyals dels elements lingüístics.
- Que els signes de puntuació organitzen i equilibren el text.
-Que no hi ha incorreccions ortogràfiques, sintàctiques o lèxiques (a banda de les gramàtiques clàssiques, els correctors informàtics poden ser molt útils).
- Que les convencions s'han utilitzat de manera coherent.

L'ADEQUACIÓ
L'adequació és la propietat textual segons la qual dels diferents elements lingüístics de què disposa l'emissor, aquest tria aquells que encaixen (s'adeqüen) més a la situació comunicativa. Un text correctament adequat presenta un registre formal o informal, segons la situació de comunicació i pertany al gènere textual o classe de document (carta, esquela, epitafi, etc.) que més s'hi adiu.
Per a una adequació correcta d'un text cal tenir en compte els aspectes de presentació, que formen part de l'acabat final: el domini de la veu i del llenguatge no verbal en els testos orals, i la cal·ligrafia, la polidesa, la presència de marges i espais en blanc o la inclusió de diferents recursos tipogràfics en els textos escrits.

LA CORRECCIÓ
La correcció gramatical és una propietat inherent a qualsevol text en què s'utilitzi un registre formal. Les incorreccions poden ser de dos tipus:
1) Els vulgarismes: són col·loquialismes no normatius, és a dir, elements lingüístics que, malgrat el seu origen genuïnament català i que alguns siguin admissibles en registres col·loquals, el IEC ha considerat innecessaris o poc adients en la comunicació culta perquè són variants de les formes correctes.
2) Els barbarismes són elemenst lingüístics no admesos resultat de la interferència d'una altra llengua (catellanismes, gal·licismes, anglicismes, etc)
Els vulgarismes i els barbarismes poden afectar els diferents nivells lingüístics. Així hi ha errors:
-Morfologics: si afecten aspectes com el gènere, el nombre o la conjugació verbal.
-Sintàctics: si estan relacionats amb qüestions com l'ordre en què es disposen les paraules a la frase, les constuccio

El Romanticismo. Lengua castellana

          
 
     

               1. Busca información sobre el Romanticismo. Explica sus características principales, la época en la que apareció  y sus autores representativos. Añade una imagen representativa.
El romanticismo es un movimiento cultural originado en Alemania y en el Reino Unido a finales del siglo xviii como una reacción revolucionaria contra el racionalismo de la Ilustración y el neoclasicismo, confiriendo prioridad a los sentimientos. Su característica fundamental es la ruptura con la tradición clasicista basada en un conjunto de reglas estereotipadas. La libertad auténtica es su búsqueda constante, por eso es que su rasgo revolucionario es incuestionable. Debido a que el Romanticismo es una manera de sentir y concebir la naturaleza, la vida y al hombre mismo que se presenta de manera distinta y particular en cada país donde se desarrolla, incluso dentro de una misma nación, se manifiestan distintas tendencias proyectándose también en todas las artes.

               2. Gustavo Adolfo Bécquer. Explica vida, obra y temática principal. Lee algunos de sus poemas y escribe el que más te guste, explica el por qué y añade una imagen representativa.

Gustavo Adolfo Bécquer (Sevilla, 1836 - Madrid, 1870), fue un hombre de múltiples contradicciones. Sus escritos reflejan el esfuerzo por encontrar, a través de la palabra, la síntesis de un universo dividido entre el sueño y la razón.
En contacto permanente con el mundo de la pintura y gran conocedor de la música, este sevillano concibe todas las bellas artes como manifestaciones de un único sentimiento entusiasta. De ahí la suavidad y universalidad de composiciones literarias tales como las Rimas.
Vinculado con El Museo Universal y El Contemporáneo, entre otras publicaciones, destaca, además de como periodista y narrador de leyendas, por ser el precursor de nuestra mejor poesía contemporánea.

Ciències socials





               1. Cerca informació sobre el que és una SOCIETAT ESTAMENTAL. També penja imatges que la representin.
Una societat estamental era aquella societat que estava dividida per gent privilegiada i gent no privilegiada. En aquella epoca, la riquesa marcava les clases i estamentava a la gent. La majoria de la gent, pertanyia al grupo dels no privilegiats cosa que feia que els privilegiats tinguessin més “privilegis”.
Al grup dels privilegiats s’hi trobava el monarca absolut, la noblesa i el clergat. Aquests tenien el poder de decidir pel poble ja que el poble depenia de la protecció d’aquests.

               2. Amplia la informació que tens al dossier sobre EL PENSAMENT IL·LUSTRAT. Penja imatges dels principals pensadors que van existir a n'aquesta època.



Comentari poema


NINGÚ NO M'HO HAVIA EXPLICAT
Ningú no m'havia explicat
que el millor regal podien
ser les paraules que algú
et pot dedicar i el conhort
que et poden arribar a
donar.

Paraules ufanoses que
es mouen amb soltesa
i de manera elegant.
Paraules seductores
que escriuen històries
amb la veritat, t'allunyen
de la foscor, també de
l'adversitat i sempre et
fan anar cap endavant.

Ningú no m'ho havia contat...
O potser no ho havia copsat.
Antònia Lladonet
COMENTARI DEL POEMA
1. Explica el significat del títol del poema i la relació que té amb el mateix.
2. Explica en una paraula el tema del poema.
 Ningú.
3. Fes l'anàlisi mètrica del poema: rima assonant o consonant, sense rima, números d'estrofes, número de versos. 
Sense rima , 3 estrofes, 17 versos.
3. Explica el significat de cada estrofa.
1a estrofa: el millor regal son les paraules.
2a estrofa: com son les paraules.
3a estrofa:li ve de sorpresa.
4. Resumeix en tres línies el contingut del poema.
 Se n'ha donat conta que el millor regal no es material , sino unes bones paraules que et fan sentir.
5. A quin regal es refereix? Què en destaca d'aquest regal?
 Un poema.

lunes, 28 de septiembre de 2015

Oraciones

ENUNCIADO, FRASE Y ORACIÓN







enunc-frase-orac.jpgEJEMPLOS

FRASE

¡Bien!

Viendo televisión, pues.

Gol anulado.

¡A correr!

ORACIÓN

Llegamos.


LA ORACIÓN


1. SEGÚN CRITERIO SINTÁCTICO

Oración es la unidad estructural dotada de significación que no pertenece a otra unidad lingüística superior. Sus constituyentes son el sujeto y el predicado. La función de sujeto la desempeña un SN y la de predicado un SV. El núcleo del sujeto y el verbo deben concordar, es decir, deben coincidir en número y persona.

2. SEGÚN CRITERIO SEMÁNTICO

La oración comunica un sentido completo. En la lengua hablada algunos elementos de la oración pueden ser omitidos, pero están presentes en la conciencia del emisor y del receptor. Por tanto, la oración es también una unidad de contenido. Desde este punto de vista, el sujeto es el SN del que se afirma, se niega, se duda, etc., algo; y el predicado es el SV con el que se afirma, se niega, se duda, etc., algo del sujeto.

3. SEGÚN CRITERIO FÓNICO

La lengua hablada marca la unidad oracional con unos signos fónicos que indican que el mensaje ha terminado: el cambio de entonación y las pausas son fundamentales. La oración es, pues, una unidad de entonación y, por muy extensa que sea, esta unidad no se deshace.

Analiza sintácticamente las siguientes oraciones.

1. Los niños van alegres.
       SN               SV
2. El libro resultó interesante .
       SN               SV
3. El discurso fue leído por el presidente en el Parlamento.
       SN               SV
4. Los doctores operaron a sus pacientes.
      SN                SV
5. El policía fue muy listo.
      SN                 SV
6. Encontramos rota la ventana de tu casa       
       SV                         SN
7. Escuchó atento las indicaciones antes del examen.    
                              SV
8. Expulsaron a todos los borrachos de la sala de baile.   
                              SV
9. A sus sobrinos, les compraron caramelos.   
       SN                        SV
10. A los pocos minutos, el sol salió de nuevo.
               SV                    SN          SV
11. Pedro Rodríguez era un hombre muy nervioso.
              SN                          SV
12. Mi profesora ha sido sustituida por su enfermedad.
             SN                           SV
13. Este fósil se encontró en tu jardín
             SN                SV
14. David se conformó con un bocadillo.
        SN                     SV
15. Mi hermano Esteban estuvo enfermo el lunes.
              SN                               SV
16. Carlos siempre se queja de la mala suerte en los partido.
        SN                                    SV
17. El marciano llegó muy cansado a su planeta.
       SN                                     SV
18. ¿Es Toby la mascota de la clase?
       SV  SN              SV
19. Andrés se enamoró de la hermana de Luis.
       SN                    SV
20. No se lava nunca.
             SV
21. Tu hermano y el mío se encontraron en el metro.
             SN                               SV

miércoles, 23 de septiembre de 2015

Comprensió lectora


Foto: Christina

I convidaré la que ha llençat els daus entre llavis vermells i petons lents. I també la que ha confós l’amor amb cançons del Cohen i, malgrat les ferides, s’ha posat un vestit i ha tornat a ballar.

Serà una gran festa, no vull que hi falti ningú. Hi haurà un pastís de xocolata i tantes espelmes com anys per apagar. Bufaré amb les galtes plenes d’aire i demanaré un desig que no diré perquè, sí, a aquestes altures encara crec que el silenci cuida les promeses. I miraré, amb l’orgull del qui té molts amics, tota la taula, i a cada cadira no hi haurà cap parent ni cap amic.

Només bocins de mi.

Et faré l'ullet a tu, la que per fi ha après a dir que no perquè, com et deia la mare, és impossible acontentar tothom. I al costat, la que fuig a tot arreu, i es creu tan valenta que no és capaç de clavar la bandera enlloc.

I si trobés l’adreça, convidaria aquella part de mi que em van arrencar. Li enviaria una targeta demanant-li que fes una excepció, que fa tants anys que la busco que gairebé n'he oblidat el nom.

No hi pot faltar la somiatruites que quan plou es dedica a salvar cargols de l'asfalt. I això és tot el que fa pel món, encara que ella també té una closca i, a dins, unes quantes pors. Segur que vindrà de bracet de la que, quan cal, clava el puny a la taula per dir prou. I s’emprenya quan algú posa dins d’un mateix sac el color verd i el color blau. També li obriré la porta a la que té un joc de cartes i una vida i a cada partida va apostant a favor del matís, de la drecera, de la casualitat.

I traguem una botella de xampany i que el tap surti disparat cap al sostre que no tenim. I sortim de festa aquesta nit i arrambem-nos a aquell foc que crema i ens fa sentir vius per dins. I fem l’amor amb alguna estrella que malpengi del cel. I quan estiguem mig borratxes i riguem per ximpleries, demanem al cambrer que ens posi aquella cançó que ens entela els ulls. Que té una línia de baix que avança a un ritme que envegem, perquè és fidel a un tempo i en canvi els nostres batecs mai han estat cronometrats.

Alcem la copa i brindem per allò que és nostre i que voldríem per sempre. I abracem-nos, va, que l’ocasió s’ho mereix. Que si hem arribat fins aquí, juntes i soles, també podrem arribar fins allà.
Gemma Ventura

1. Resumeix en una frase el contingut d'aquest text.
Celebra la seva festa d'aniversari en soletat.

2. Qui és la protagonista?
L'autora del poema.

3. Fes-ne un resum en quatre línies.
Es l'aniversari i el vol passar tota sola,parla de diferents meneras seves de          ser, de com es veu, de com es sent...parla dels seus invitats a la festa , pero tots son una , es convida a ella mateixa, el pasarà tota sola.

4. Qui és la protagonista? De què parla? Tema?
Gemma Ventura, autora del poema, del seu aniversari, la soledat.

Poema sobre el problema dels refugiats siris 

                       https://scontent.xx.fbcdn.net/hphotos-xlp1/v/t35.0-12/11973274_10206230459873983_1109195818_o.jpg?oh=6821ae78c3bd379a3c087e10e2f29859&oe=56050CA9

 

FA MAL
Fa mal, sí, molt de mal...

Són escenes que no gosam
ni mirar, el pitjor destí per a
uns infants innocents, d'humil
mirada perduda en els vents.

Fa mal, sí, molt de mal...

Un mal infinit que t'estreny
el cor i et remou les entranyes.
Un mal que no hem hagut de patir;
només ells saben el que és
viure així.

Fa mal, sí, molt de mal...

Veure innocències menudes
sense alegria, sense ajuda, sense res.
Només per haver nascut en un món
mal repartit, en un món que no sent,
en un món que dorm panxa plena i
amb els ulls tancats al patiment aliè.

Fa mal, sí, molt de mal...

Refugiats que cerquen sobreviure entre
lleons i feres terribles, entre la natura
banyada d'una mar salvatge que engoleix
sense intenció, però també sense contemplació.

Fa mal, sí, molt de mal...

...i impotència.
Antònia Lladonet

1. Comenta el poema.
 Aquest poema parla dels refugiats siris, dels seus sentiments i el seu estat.

2. Quins són el protagonistes principals?
Els refugiats  
3. Quin sentiment s'explica?
 El mal infinit. 
4. Què en penses del conflicte a Síria?
No es just per al habitants de Síria, que hagin de fugir del seu lloc per guerres y bombardejos injustos, que hagin de fugir mares amb fills , nins petits, ancians.. i possar en perill la seva vida. 
5. Trobes que la infància hauria d'estar protegida per damunt de tot? Per què?
Trob que tant els infants com el adults an de estar protegit i tenir una vida tranquila, però també pens que els infants tenen molta vida per davant i no se'ls ha de impedir viurer-la.
6. Opinió personal
 Trob que aquest poema està bé , està bé que es parli de temes de la actualitat i fer pensar desde un altre punt de vista i també poder sentir el que podrien estar sentint els protagonistes d'aquest poema.



martes, 22 de septiembre de 2015

La tardor

                                                   



                                                                          Tardor
Tardor agosarada
ataviada de color,
véns bufant una ventada
amb aires de gran senyor
emparat pel meu enyor...
Enyor de sol,
enyor de mar,
enyor de dies
per empendre vol.
De sàlvia amb flors,
d'aire lliure,
de boira i núvols
a un cel plujós
que en poques hores
esdevè clar i lluminós.
Enyor de nits
sota els estels
veient passar la vida,
veient com passa el temps.
Ets aquí tardor,
véns avançada
véns amb galtes de bufador,
et penses ja instal·lada
al nostre món,
però un dia et farà fora
el cru hivern,
tot i que això és un tema
per tractar a un altre poema.


1.Contesta les següents preguntes:
-Quina és la teva estació preferida? Per què?
La primavera , perque no fa ni fred ni calor , y pareix tot més alegre.
 
-De què parla el poema?
De la estació de tardó , el seus vents , la boira, el núvols...
 
-Tema del poema
La tardor.
-Escriu les cinc paraules noves que has après
Ataviada, emparat, sàlvia, esdevè.

lunes, 21 de septiembre de 2015

ENTRADA LLIURE

 COM PINTAR-SE LES UNGLES
1.Abans de començar a pintar-te les ungles, és essencial que aquestes comptin amb una aparença impecable. I per això serà necessari que, prèviament a aplicar l'esmalt, remoguis les cutícules i les hidratis, llimis les ungles per donar-los la forma desitjada i retiris qualsevol resta de brutícia mitjançant un cotó humitejat amb una mica de dissolvent.
  

2.Ara, les teves ungles ja estaran llestes per ser pintades amb el color que més t'agradi. Això sí, una cosa que no has d'oblidar és aplicar abans una capa d'esmalt transparent o enduridor, ja que amb això aconseguiràs enfortir les ungles i l'esmalt, a més que no arribarà a les cutícules en el moment d'estendre-, es mantindrà intacte durant moltíssim més temps. En l'article Com fer enduridor d'ungles casolà, pots veure una forma senzilla d'elaborar-tu mateixa.
 

3. Quan vagis a aplicar l'esmalt sobre les ungles, és important que ho facis des de la meitat i el estenguis de forma vertical. Segueix una sola direcció i veuràs com lluiràs unes ungles completament llises i ben pintades. S'aconsella no utilitzar esmalts massa vells, ja que aquests l'únic que aconsegueixen és crear capes gruixudes i deixar grumolls. Deixa que els teus esmalts reposin a la nevera per mantenir-los en perfectes condicions i allargar la seva durada i efectivitat.
 

 4.Abans d'aplicar l'esmalt, cal moure una mica el contingut, tot i que en cap cas ho has de fer agitant de dalt a baix, ja que això provocarà que la pintura pugui deixar bombolles en les ungles. L'ideal és situar el pot entre les mans i fer-lo rodar de forma horitzontal.

5.Perquè el teu esmalt d'ungles no enlairament, s'aplica capes fines en tot moment. Evita les capes gruixudes i, a més, deixa reposar les ungles perquè s'assequi cada capa. Fins que no estiguin completament seques, no aplics una nova capa, ja que podrien aparèixer antiestètiques marques o ratlles. Hi ha alguns mètodes i trucs casolans que acceleren el temps d'assecat.

6.Segur que vols que els teus ungles mantinguin aquest color perfecte durant força temps i que no es desconchen a la primera de canvi, i per aconseguir-res millor que segellar l'esmalt aplicant una última capa d'esmalt transparent o enduridor. Aquest, a més, els aportarà una brillantor increïble.

Si segueixes tots aquests passos, ja sabràs pintar-les ungles i no hauràs de tornar a anar a un centre de manicura professional.