Foto: Christina
I convidaré la que ha llençat els daus entre llavis vermells i petons
lents. I també la que ha confós l’amor amb cançons del Cohen i, malgrat
les ferides, s’ha posat un vestit i ha tornat a ballar.
Serà una gran festa, no vull que hi falti ningú. Hi haurà un pastís de
xocolata i tantes espelmes com anys per apagar. Bufaré amb les galtes
plenes d’aire i demanaré un desig que no diré perquè, sí, a aquestes
altures encara crec que el silenci cuida les promeses. I miraré, amb
l’orgull del qui té molts amics, tota la taula, i a cada cadira no hi
haurà cap parent ni cap amic.
Només bocins de mi.
Et faré l'ullet a tu, la que per fi ha après a dir que no perquè, com et
deia la mare, és impossible acontentar tothom. I al costat, la que fuig
a tot arreu, i es creu tan valenta que no és capaç de clavar la bandera
enlloc.
I si trobés l’adreça, convidaria aquella part de mi que em van arrencar.
Li enviaria una targeta demanant-li que fes una excepció, que fa tants
anys que la busco que gairebé n'he oblidat el nom.
No hi pot faltar la somiatruites que quan plou es dedica a salvar
cargols de l'asfalt. I això és tot el que fa pel món, encara que ella
també té una closca i, a dins, unes quantes pors. Segur que vindrà de
bracet de la que, quan cal, clava el puny a la taula per dir prou. I
s’emprenya quan algú posa dins d’un mateix sac el color verd i el color
blau. També li obriré la porta a la que té un joc de cartes i una vida i
a cada partida va apostant a favor del matís, de la drecera, de la
casualitat.
I traguem una botella de xampany i que el tap surti disparat cap al
sostre que no tenim. I sortim de festa aquesta nit i arrambem-nos a
aquell foc que crema i ens fa sentir vius per dins. I fem l’amor amb
alguna estrella que malpengi del cel. I quan estiguem mig borratxes i
riguem per ximpleries, demanem al cambrer que ens posi aquella cançó que
ens entela els ulls. Que té una línia de baix que avança a un ritme que
envegem, perquè és fidel a un tempo i en canvi els nostres batecs mai
han estat cronometrats.
Alcem la copa i brindem per allò que és nostre i que voldríem per
sempre. I abracem-nos, va, que l’ocasió s’ho mereix. Que si hem arribat
fins aquí, juntes i soles, també podrem arribar fins allà.
Gemma Ventura
1. Resumeix en una frase el contingut d'aquest text.
Celebra la seva festa d'aniversari en soletat.
2. Qui és la protagonista?
L'autora del poema.
3. Fes-ne un resum en quatre línies.
Es l'aniversari i el vol passar tota sola,parla de diferents meneras seves de ser, de com es veu, de com es sent...parla dels seus invitats a la festa , pero tots son una , es convida a ella mateixa, el pasarà tota sola.
4. Qui és la protagonista? De què parla? Tema?
Gemma Ventura, autora del poema, del seu aniversari, la soledat.
EJEMPLOS
