martes, 15 de marzo de 2016
Socials dossier tema 7
1. Cerca informació i relaciona l'autor amb l'obra corresponent:
Agustin Rodin: fou un dels més reconeguts escultors de tots els temps. Les col·leccions més importants d'obres de Rodin es troben, actualment, als Musées Rodin de París de Meudon.
Gustave Eiffel:fou un enginyer i arquitecte francès, especialista en estructures metàl·liques
Georges Seurat: va ser un pintor francès i el fundador del neoimpressionisme. El seu treball Tarda de diumenge en l'illa de la Gran Jatteés una de les icones de la pintura del segle XIX .
Un diumenge a la tarda a l'illa Grande
Jatte, 1884-1886 -----------------------Georges Seurat
El pensador, 1888------------------------------ Agustin Rodin
Torre Eiffel, 1887-1889----------------------Gustave Eiffel
-Cerca imatges d'aquestes obres.
-Indica a quin estil pertanyen
lunes, 14 de marzo de 2016
Ovidi Montllor
Biografia
Ovidi Montllor i Mengual va néixer a Alcoi el 1942. La seva família, d'origen pagès, feia temps que s'havia traslladat a Ciutat per a treballar a la indústria tèxtil. Des dels primers anys, l'Ovidi, tal i com li deien els seus amics, pren consciència de les greus desigualtats que havia portat la guerra civil, i ja el 1959 es té constància del seu ingrés al Partit Comunista d'Espanya. De la mateixa manera, com a preludi a la seva trajectòria, va destacar aviat com a actor, formant part des del 1961 del Grup Teatral La Cazuela d'Alcoi. Aquesta primera experiència li serveix com a trampolí per a viatjar a Barcelona on formarà part de diverses companyies teatrals a partir de l'any 1964. El trobem al grup Pipironda o amb el CICF, fent Les noces de Fígaro. Més tard s'integra a les companyies d'Adrià Gual i Núria Espert.
També durant aquests primers anys a Barcelona, Ovidi Montllor comença la seva carrera com a cantant, primer posant música a temes de Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés i Joan Salvat-Papasseit, entre molts altres autors; després va escriure les seves pròpies lletres, tot i que mai va deixar de costat les enormes possibilitats que li oferia la poesia catalana. Va enregistrar el seu primer disc l'any 1968 i ja el 1975 va cantar per primera vegada a l'Olympia de París, assolint ben aviat un dels objectius més celebrats en aquells anys. Si bé l'Ovidi es va situar aviat al capdavant de la nova cançó catalana, la seva faceta com a actor, sobretot al cinema, va trigar una mica més a donar els seus fruits. Potser la primera producció d'importància a la qual participa és Furtivos (1975), de José Luís Borau, i poc més tard, el 1979, a La verdad sobre el caso Savolta, un film que va marcar l'abans i el després del cinema d'aquells anys. A partir d'aleshores es va convertir en un rostre habitual a les pel·lícules de qualitat, destacant la seva adscripció a un cinema compromès, amb el qual no sempre resultava fàcil obtenir l'aprovació d'un poder polític i militar en plena transició: La portentosa vida del padre Vicente, de Carles Mira (1978). També s'ha de recordar El llarg hivern, de Jaume Camino (1991), on va fer una de les seves millors interpretacions de les més de quaranta pel·lícules en què va participar. Com a escriptor, destaquen les seves lletres que ben sovint esdevenen poemes d'una qualitat molt destacable. En va publicar dos reculls amb la literatura com a eix: elsPoemes i cançons, el 1978, i els Poemes i dibuixos, el 1985. Elogiat i prologat per grans escriptors catalans, entre ells Joan Fuster i Montserrat Roig, el seu temps, potser contagiat per la celeritat d'aquella època de canvis, va acabar massa d'hora, privant-nos molt aviat de la seva innegable capacitat artística i musical. Ovidi Montllor, l'Ovidi, va morir a Barcelona el març del 1995. |
A la vida
Quin plor més gran que duc
a dins del meu poc cos.
Quin raig de foc que sent
A dintre d'ell.
Que fort que bufa el vent
aquesta nit suau.
Quines coses més estranyes
Que passen prop de mi.
¿Què passa ací on sóc,
que tinc regust de res?
Vaig i anem passant,
anem i vaig passant.
Vaig i anem compartint
sense cap novetat,
poc a poc els minuts.
Poc a poquet l'hivern.
Tots passant un camí
Havent-te'n tants i tants,
i tantes coses més
que neixen cada instant.
Ah!, la vida...
Encara espere tant de tu,
Que esperant mor amb tu.
Mil trencaments de viure,
mils i mils d'enemics.
Tot contra tota vida.
Cops amagats.
Muntanyes de paranys.
Enganys i més enganys.
Paraules sense lletra.
Imatges sense vida.
I un arma prop la mà,
Pel que passe demà.
Espere tant i tant de tu,
que no mato el meu cos.
Segueixo amb tots.
Un pensament però,
per aquells que estaran
junts a tots i tots junts...
Per aquells que ara estan
tant lluny però tant a prop,
tant a dins de nosaltres.
Aquells que fan possible
l'esperança de viure,
morint a cada instant.
Un dia qualsevol
serà la vida i tots!
serà la vida i tots!
Per tant i tantes coses més,
seguim. Us esperem!
Cante a la vida plena,
des de la vida buida.
Tanque els ulls, baixe el cap.
La sang em puja al cap.
I el cor em diu que sí.
El cervell diu que sí.
I tot en mi és un sí.
Que mai no acabarà.
Canto la vida sí.
a dins del meu poc cos.
Quin raig de foc que sent
A dintre d'ell.
Que fort que bufa el vent
aquesta nit suau.
Quines coses més estranyes
Que passen prop de mi.
¿Què passa ací on sóc,
que tinc regust de res?
Vaig i anem passant,
anem i vaig passant.
Vaig i anem compartint
sense cap novetat,
poc a poc els minuts.
Poc a poquet l'hivern.
Tots passant un camí
Havent-te'n tants i tants,
i tantes coses més
que neixen cada instant.
Ah!, la vida...
Encara espere tant de tu,
Que esperant mor amb tu.
Mil trencaments de viure,
mils i mils d'enemics.
Tot contra tota vida.
Cops amagats.
Muntanyes de paranys.
Enganys i més enganys.
Paraules sense lletra.
Imatges sense vida.
I un arma prop la mà,
Pel que passe demà.
Espere tant i tant de tu,
que no mato el meu cos.
Segueixo amb tots.
Un pensament però,
per aquells que estaran
junts a tots i tots junts...
Per aquells que ara estan
tant lluny però tant a prop,
tant a dins de nosaltres.
Aquells que fan possible
l'esperança de viure,
morint a cada instant.
Un dia qualsevol
serà la vida i tots!
serà la vida i tots!
Per tant i tantes coses més,
seguim. Us esperem!
Cante a la vida plena,
des de la vida buida.
Tanque els ulls, baixe el cap.
La sang em puja al cap.
I el cor em diu que sí.
El cervell diu que sí.
I tot en mi és un sí.
Que mai no acabarà.
Canto la vida sí.
A les noies d'un taller a prop de casa
Ai!, com somriuen les noies
del taller del costat,
mentre mengen, mitjora,
el seu temps d'esmorzar.
Ai!, com somriuen i juguen
si tu les mires molt.
I si obres boca i dius...
encara riuen més.
I s'obliden de tot.
I viuen moments dolços.
I et llancen un bes tímid
amb la boca mig plena.
Després de l'esmorzar,
potser tot és més trist.
Potser llavors somien
fent treballar els dits.
Jo, torne al meu treball.
Tal volta somiant,
recordant la frescor
de les noies que fan
més dolça l'amargor
del qui viu treballant.
del taller del costat,
mentre mengen, mitjora,
el seu temps d'esmorzar.
Ai!, com somriuen i juguen
si tu les mires molt.
I si obres boca i dius...
encara riuen més.
I s'obliden de tot.
I viuen moments dolços.
I et llancen un bes tímid
amb la boca mig plena.
Després de l'esmorzar,
potser tot és més trist.
Potser llavors somien
fent treballar els dits.
Jo, torne al meu treball.
Tal volta somiant,
recordant la frescor
de les noies que fan
més dolça l'amargor
del qui viu treballant.
3. Què vol dir aquesta frase dita per ell: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.
4. Què és el que més t'ha cridat l'atenció de la seva vida? Per què? Resumeix en tres línies el seu pensament sobre la vida.
Redacció
1. Explica com ha anat el teu cap de setmana. Comença per explicar el divendres horabaixa, el dissabte i el diumenge. Mínim 20 línies.
Divendres en acabar la classe vaig anar a cercar el meu germà a la escola
i varem anar a dinar a casa, després va sortir ma mare i varem fer la mudança
a la casa nova , l' horarabaixa vaig anar amb l'al·lot a sopar , dissabte dematí
vaig anar amb el meu germà petit i la cussa a la platja i varem anar a dinar amb
la meva mare i l'altre germà, després de menjar vaig anar a palma amb el meu
a·lot a la fira del ram , varem estar allà fins l'hora de sopar, vàrem sopar i varem
feu la darrera volta per la fira, varem venir cap al port i varem anar amb els seus
cosins i cosines a Manacor una estona de festa , sins que vàrem venir a cas a dormir,
dilluns dematí vàrem anar a casa de la seva germana a Manacor amb el seu nebot ,
vàrem anar a berenar al bon gust , després varem anar a fer una volta i a comprar un
parell de coses, després vàrem anar a fer el dinar a casa de la seva germana i varem
dinar de paella, després ens vàrem quedar al sofà mirant unes pel·lícules , a l'horabaixa
vàrem venir cap al port , al vespre varem sopar a ca meva, jo el meu germà petit i el
vàrem venir cap al port , al vespre varem sopar a ca meva, jo el meu germà petit i el
meu a·lot. Vàrem sopar burguer i vàrem mirar una sèrie, sins l'hora de sopar que es va
anar a casa i nosaltres ens vàrem anar a dormir, ja que avui hi havia escola..
anar a casa i nosaltres ens vàrem anar a dormir, ja que avui hi havia escola..
miércoles, 9 de marzo de 2016
1. Fes la sinopsi de la pel·lícula que hagis vist durant aquestes vacances. Acompanya-la d'imatges.
Tres metres sobre el cel és el drama romàntic adolescent. Que narra la història de Dues Joves Que pertanyen a Mons Oposats. És La Crònica d'un amor improbable, gairebé impossible, però inevitable, que acabarà arrossegant-En un frenètic Viatge iniciàtic En On junts descobriran El Primer Gran Amor. Ella (María Valverde) és una noia de classe mitjana-alta educada Que aquesta és la Bondat, en la innocència i en les Normes. El (Mario Casas) és un noi rebel, impulsiu, inconscient, aficionat al risc i al perill encarnat En una infinitat de baralles i carreres de motos Il · legals, al límit del Sentit Comú.
2. Lèxic - Els sinònims i els antònims
1. Busca un sinònim de les paraules en negreta d‟aquest text:
Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2000, llibre de Carles Manera, ha estat guardonat amb el IX Premi Catalunya d’Economia, que atorga la
premiat concedir
Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de Caixa Catalunya. L’estudi trenca amb l’escassa investigació sobre la història de la realitat econòmica de
curta
Mallorca i esvaeix la típica visió de l’illa com a paradís turístic. En l’obra es pot veure l’evolució
desfer
econòmica de l’illa balear durant tres segles, des de les dificultats en temps de l’absolutisme de
problemes
Felip V i la pèrdua de poder del nobles amb el creixement del pes dels comerciants, fins a l’època de la industrialització, en què s’observa el dinamisme que ha caracteritzat sempre
període veu
Mallorca.
Dossier Econòmic de Catalunya, 10/10/03
3. Escriu els antònims de les paraules següents:
Vendre, minvar, arronsar, desconnectar, empitjorar, netejar, desanimar, oblidar, aprimar,
3. Escriu els antònims de les paraules següents:
Vendre, minvar, arronsar, desconnectar, empitjorar, netejar, desanimar, oblidar, aprimar,
comprar,augmentar,estendre, connectar, millorar, embrutar, animar, recordar, engreixar
descosir, encendre, treure, demanar, perdre, unir, disminuir, embravir, sortir, escalfar, aclarir,
cosir, apagar, ficar, concedir, trobar, separar, augmentar,atemorir, entrar, refredar, enfosquir
baixar, vestir, comunicar, negar, endarrerir
pujar, desvestir, callar, afirmar, avançar-se
4. 1.Subratlla l‟opció correcta segons el context de cada parella de mots.
a. M’hauries de donar la teva (adreça/direcció) de Barcelona.
b. Vaig bé en aquesta (adreça/direcció) per arribar al Montseny?
c. Si segueixes carrer (a dalt/amunt) trobaràs la plaça de Francesc Macià.
d. He pujat (a dalt/amunt) de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà.
e. No m’he pogut (seure/asseure) en tot el trajecte.
f. Aquest diumenge han fet un concert d’(orgue/òrgan) a la catedral.
g. Hem estat esperant de braços (plegats/creuats) tot el dia.
h. M’agrada més el formatge (tou/tendre) que el formatge sec.
i. (Posa‟t/fica’t) el jersei.
j. Estàvem preparats per començar la cursa, però vam haver d’esperar el (tret/dispar) de sortida.
pujar, desvestir, callar, afirmar, avançar-se
4. 1.Subratlla l‟opció correcta segons el context de cada parella de mots.
a. M’hauries de donar la teva (adreça/direcció) de Barcelona.
b. Vaig bé en aquesta (adreça/direcció) per arribar al Montseny?
c. Si segueixes carrer (a dalt/amunt) trobaràs la plaça de Francesc Macià.
d. He pujat (a dalt/amunt) de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà.
e. No m’he pogut (seure/asseure) en tot el trajecte.
f. Aquest diumenge han fet un concert d’(orgue/òrgan) a la catedral.
g. Hem estat esperant de braços (plegats/creuats) tot el dia.
h. M’agrada més el formatge (tou/tendre) que el formatge sec.
i. (Posa‟t/fica’t) el jersei.
j. Estàvem preparats per començar la cursa, però vam haver d’esperar el (tret/dispar) de sortida.
Contes
1. Escriu un conte que tengui com a protagonistes aquests personatges: Fada, nanet, drac i heroi.
Hi havia una vegada una nina que es va a anar al bosc sense ningú , allà hi va trobar un nanet que plorava, ella es va estranyar molt, no sabia que aquests personatges existien en la vida real, es pensava que només eren personatges fantàstic. Ella es va acostar i li va demanar perque plorava i ell li va contestar que no trobava a la seva millor amiga la fada verda, ella es va quedar impressionada d'aquesta resposta, si no se imaginava que existien nanet imaginat les fades que nomé havia sentit parlar en contes fantàstic o pel·lícules, ella li va dir al nanet que l'ajudaria a trobar a la seva amiga la fada verda, ell un poc preocupat li va dir que no li deixaria , ja que el mes possible era que se l'hagués duit un drac que hi havia en aquell bosc , la noia molt assestada va decidir anar a cercar ajuda , va anar al poble i una al·lot alt i fort va decidir anar amb ella en cerca d'aquesta drac i la fada verda amiga d'aquell nanet. L'al·lot va decidir que la nina i el nanet no l'acompanyassin a cercar el drac ja que podien corre perill, ells es varen quedar al poble a casa de la nina i l'home els va prometre que tornaria amb la fada i es convertiria en el seu heroi. Mai es va tornar a saber res d'aquest heroi i la fada .miércoles, 2 de marzo de 2016
Dossier literatura tema 7
1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.
Context històric social:
Des del moment que la renaixença va ser introduïda a Mallorca, la vida balear tingué unes peculiaritats molt acusades. A Mallorca hi havia una societat agrària poc evolucionada i els intel·lectuals es van inclinar per un conservadorisme, que reivindicada la tradició rural i no podia identificar-se amb les posicions més combatives de la renaixença a Catalunya. L'actitud nacional dels renaixentistes balears fou sempre ambigua, i la utilització del castellà majoritària front al català, que es reservava per a la poesia.
El concepte:
Escola Mallorquina és el nom que se'ls dona als poetes mallorquins sobretot el grup de la revista <<La Nostra Terra>> de la primera meitat del s.XX i dels primers anys de postguerra. Aquesta escola seguia un precedents marcats per Pons i Gallarza, la característica principal seria l'arrel clàssica, i la rigor acadèmica de la forma, de la temàtica i del to expressiu, aquestes dues característiques fan que s'acosti al noucentisme.
La poesia:
La poesia esdevingué el gènere més representatiu de la literatura illenca i conservà durant molt de temps els trets de la Renaixença. Però les característiques que distingeixen aquesta poesia son la seua contenció classicista (no posa cap tema desagradable), la perfecció formal, la religiositat i que amés es monotemàtica només parla del paisatge de les illes.
Autors:
Els autors més representatius son:
Joan Alcover i Maspons:
Va nàixer a Palma de Mallorca l'any 1854 i va morir l'any 1926.
Se'l coneix per la seva obra poètica, assagística i política (no es que escrivís sobre política es que ho va ser). En contacte amb el moviment de la Renaixença escriví bona part dels seus primers poemes i narracions en castellà i en un català dialectal des del qual evolucionà, passant per una llarga etapa en castellà, fins a l'escriptura en català amb l'èxit inesperat: La serra i La relíquia. Participà en els Jocs Florals de Barcelona (1909); en les conferències que els intel·lectuals mallorquins a l'Ateneu Barcelonès (1904); en el Primer Congrés de la Llengua Catalana (1906). En pocs anys esdevingué una de les primeres figures de la poesia catalana, que l'aparició de Cap al tard (1909) confirmà. Els Poemes bíblics (1918) són menys importants. A partir del 1919, en què assolí el premi Fastenrath, les noves incorporacions foren escasses, sovint reelaboracions o traduccions de peces anteriors. Cal destacar els haikais i espurnes i el model que va ser sobre nombrosos poetes del Principat i els membres de l'anomenada escola mallorquina. La seva obra, publicada nombroses vegades, fou reunida a les Obres completes (1951). Corresponent de la Real Acadèmia Espanyola (1904), de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1913) i de l'Institut d'Estudis Catalans (1916). En castellà, cal esmentar Poesías (1887) i Poemas y Armonías (1894). Fou regidor (1879) i diputat a corts pel partit liberal (1893).
Miquel Costa i Llobera:
Va nàixer a Pollença l'any 1854 va morir a Palma de Mallorca l'any 1922.
Va ser escriptor i eclesiàstic. D'una família aburgesada, fou alumne de Josep Lluís Pons i Gallarza (un dels pares de l'escola ). Des de 1872 fins a 1875 va fer part de la carrera de dret a Barcelona, allí va conèixer a Ramon Picó i Campamar, Jacint Verdaguer, Jaume Collell, Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch. Publicà la primera poesia, La vall (1873), a la «Revista Balear», i el 1875, escriví El pi de Formentor. Anà a Madrid per acabar la carrera i s'hi estigué des de 1875 fins a 1877allí els corrents racionalistes debilitaren la seva fe, com se veu a Defalliment. Provà d'establir-se a Mallorca, i després d'algun petit viatge, i de llegir els classics antics i moderns, escriví l'oda A Horaci, que iniciava una nova orientació. El 1885 aparegué a Palma de Mallorca el seu primer recull Poesies. S'ordena sacerdot el 1888. El record d'Itàlia romangué present, sobretot en les seves Líricas (1899) castellanes, i sofrí molts dubtes lingüístics, com fa patent aquest últim recull. El 1897 publicà el seu segon llibre, De l'agre de la terra. Participà en els jocs florals de Barcelona (1900 i 1902) i fou proclamat mestre en gai saber el 1902 pel poema La deixa del geni grec, el qual Va ser convertit en òpera per Antoni Massana (Nuredduna, 1947). El 1903 fou nomenat membre corresponent de la Real Academia Española. El 1903 publicà Tradicions i fantasies. Presidí els jocs florals de 1904, 1906 i 1908. La seva conferència a l'Ateneu Barcelonès sobre La forma poètica (1904) assolí un gran èxit. El 1906 participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i publicà Horacianes. El 1907 donà una segona edició de Poesies, molt ampliada, i féu el viatge del qual sorgiren les vint-i-sis estampes poemàtiques de Visions de Palestina (1908). Fou membre corresponent de l'IEC (1918). Miquel Costa representa, amb Joan Alcover (línies avanç anomenat), l'esperit d'aquella modalitat poètica que la crítica anomenà Escola Mallorquina.
Bibliografia:
- Gran Enciclopèdia Catalana
- Història de la literatura Catalana editorial: Ariel
Suscribirse a:
Entradas (Atom)