Socials

Socials

    

    1. Cerca informació sobre el que era l'Antic Règim. Creus que actualment la cosa segueix vigent? En la nostra societat abunda la igualtat? Justifica la teva resposta.

L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució Francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

El període de vigència de l'Antic Règim, pràcticament, coincideix amb l'etapa històrica de l'edat moderna i, a Espanya, culmina amb la construcció de l'estat liberal durant el segle XIX.

Mar i cel d'Àngel Guimerà

Mar i cel d'Àngel Guimerà

 1. Cerca informació sobre el musical Mar i cel d'Àngel Guimerà. N'expliques el contingut i cerques informació sobre les diferents actuacions que va fer la companyia Dagoll Dagom arreu dels Països Catalans.

2. Explica les característiques generals de la seva obra amb exemples concrets sobre aquesta.

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà

  1. Cerca informació sobre qui era Àngel Guimerà, la seva vida i les seves obres. També l'època en què va viure.

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparençaromàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.

Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on s'adaptà ràpidament. Va ser una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària va estar dedicada al teatre. Ben aviat aconseguí reconeixement internacional, (Mar i cel va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes). La seva època més brillant fou en l'última dècada del s.XIX, on s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, destacant en el seu currículum Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896), o La filla del mar (1900). Al final de la seva vida diversificà més la seva producció, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista.^[1]

    1.a  Publica un fragment d'alguna de les seves obres i en fas un resum.

    2.b. Cerca un dels seus poemes i en fas un comentari complet.

Les varietats de la llengua

Les varietats de la llengua

LES VARIETATS DE LA LLENGUA

Dins de la llengua podem trobar diferents formes lingüístiques, perquè com és d’entendre no es parla a tot arreu de la mateixa manera ni tampoc tots els parlants ho fem, també seria un fet estrany. Per tant, segons les característiques que adoptaran els parlants, segons la situació en què es trobin, segons l’època històrica en que convisquin, empraran una varietat lingüística o bé una altra.

.Varietats geogràfiques (o dialectes):

Vindran establertes per l’origen del parlant. No parlarà igual una persona de Sabadell, que una de Tàrrega, València o Mallorca. Tots aquests parlants s’expressarien en català, emperò amb una varietat geogràfica diferent.

.Varietats socials:

Dependran del grup social al qual pertany el parlant. Les persones que treballen dins una mateixa feina o practiquen una mateixa afició tenen un vocabulari característic que, generalment, només entendran elles. Pensem en els metges, en els mecànics... perquè són pròpies del seu grup social de treball o d’afició. Aquesta varietat s’anomena argot. Així doncs, podem trobar l’argot dels joves, dels informàtics, dels veterinaris...

.Varietats estilístiques (o de registres):

Entraran en joc segons la situació comunicativa en la qual es trobin els parlants. Empraran un registre o bé un altre segons la situació, si hi ha més formalitat o menys formalitat s’emprarà un llenguatge o bé un altre. No parlarem igual al bar amb els amics que si realitzem una pregunta en una conferència o en una reunió de feina.

.Varietats històriques:

Són les varietats que pertanyen a un temps i a una època concreta. Segons això, no tindran les mateixes característiques un text de Ramon Llull, per exemple, que serà del segle XIII o del segle XIV a un de Joan Maragall, que serà del segle XIX i XX.

.Varietats generacionals:

Segons l’edat del parlant aquesta varietat lingüística serà d’una manera o bé d’una altra. És evident que no parlarà igual una senyora de setanta anys a un noi de quinze.

Però la cosa no acaba aquí. Encara podem trobar una varietat més, l’anomenada varietat estàndard, que és la que es fa servir als mitjans de comunicació, a l’administració i també a l’ensenyament. És una varietat molt més formal i per sobre de la varietat o registre col·loquial.

.Pots ampliar o reforçar informació als següents enllaços:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Variaci%C3%B3_ling%C3%BC%C3%ADstica

http://blocs.cpnl.cat/cursosblanes/files/2012/04/Llengua-i-variaci%C3%B3.pdf

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_est%C3%A0ndard

(Adaptat de: Diversos, (2011). Llengua catalana i literatura, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: google.es)

EXERCICIS:

1.    Digues a quina varietat corresponen les frases següents:

A)    Aquesta vegada m’han fotut! Tot era culpa d’aquells... si els enganxo et juro que els parteixo la cara.

B)    Hui, avui els pregue vingueu més d’horeta cap astí.

C)    Veles e vents han mos desigs complir

faent camins dubtosos per la mar:

mestre i ponent contra d’ells veig armar;

xaloc, llevant, los deuen subvenir,

ab llurs amics lo grec e lo migjorn,

fent humils precs al vent tramuntanal

que en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

(Ausiàs March)

D)    Ampic arribin els reixos farem regals per tothom.

E)     

Els antibiòtics, igual com passa a les persones, si se n’abusa o no es prescriuen correctament creen resistències i quan es necessiten per algun problema concret llabors no fan efecte i hem de recórrer a altres antibiòtics a vegades més potents i que no serien els més adients pel problema que hem de solucionar.  Per una altra banda tenim els antiinflamatoris, d’aquests hi ha una gran varietat i els seus efectes secundaris també són molt diversos desde malalties endocrines a úlceres i perforacions gastrointestinals, intoxicacions, poden emmascarar malalties,... No és convenient canviar de principi actiu a meitat d’un tractament a no ser que el veterinari ho cregui convenient. Actualment cada vegada s’utilitzen antiinflamatoris més específics per la inflamació i formulats especialment per animals que causen menys efectes secundaris. L’èxit o el fracàs del tractament amb antiinflamatoris depen de la dosis establerta i la seva durada que ha de ser prescrita per un veterinari.

(Fragment: article de Marta Pla dins assistenciaveterinaria.com)

3.      Troba un text que contingui una de les varietats de llengua d’aquesta fitxa i justifica’n el perquè és d’aquella tipologia i no d’una altra.

4.      Escriu o cerca un fragment que sigui un exemple de cadascuna de les sis varietats lingüístiques. Aquest exercici val quatre positius.

5.      Fòrum: què t’ha resultat més complicat de les varietats lingüístiques? Per què hi has trobat dificultats? Raona la teva resposta.

Accentuació

Accentuació

CATALÀ

ACCENTUACIÓ.

1.- Classifiqueu aquestes paraules en els grups de sota:

quilòmetre, arròs, zoològic, fàbrica, abric, lliçó, tonyina, paquet, llibre, clínica, tortuga, pàgina, sucre, balcó, música, plaça, forner, àguila, elefant, bolígraf.

AGUDES	PLANES	ESDRÚIXOLES

2.- Accentueu les paraules agudes, quan calgui:

canto germa autobus femeni vindran

clavell padri sortira

3.- Accentueu les paraules planes, quan calgui:

cadira album facil examen tunel cantaves

masia quimic

4.- Acentueu les paraules esdrúixoles següents:

Nuria area pagina classica fisica farmacia

mecanica industria

5.- Contesteu les preguntes següents:

Quines vocals duen accent obert? _________________________________

Quines vocals duen accent tancat? ________________________________

EXERCICIS


1. Completa les frases següents amb les formes verbals adients dels verbs que hi ha entre parèntesi. En cada cas t’apareixerà una e accentuada.
    
a) El meu germà m’ha ___ promès___ (PROMETRE) que ___passés_______ (PASSAR) el que
         _____passés____ (PASSAR), ell m’estimaria sempre.

b) Ell, ni ___ entén_______ (ENTENDRE) ni ______ entén____ (COMPRENDRE), encara avui,
         per què me’n vaig anar.

c) Quan ell __ encén________ (ENCENDRE) el foc vol mantenir-lo tot el dia ____encès_____
         (ENCENDRE). Si l’apaguen, ell s’___ofèn______ (OFENDRE).

d) Nosaltres, aquest matí, només ___dèiem_______ (DIR) el que vosaltres _____fèieu_____
          (FER) malament, és a dir, que no treballàveu amb el casc col.locat.

e) Nosaltres , abans , __ érem________ (SER O ÉSSER) molt actius. Ara ja no ho som tant.

f) Si nosaltres ___féssem_______ (FER) el que cal en cada moment, no tindríem tants problemes.

g) Si vosaltres també ____féssiu______(FER) el que se us mana, no rebríeu tantes repulses.

h) Si us plau, digues-me per què has ____imprès______ (IMPRIMIR) en color un document
         tan important.

i) Ell s’ha __desprès________ (DESPRENDRE) dels seus béns materials, després del que li ha
        passat.

j) Aquella senyora ____pretén______ (PRETENDRE) que em cregui que ell ___digué   _______
        (= va dir) una mentida al judici.


2. Digues quin és l’infinitiu dels verbs subratllats d’aquestes frases. En tots ells apareix una e accentuada.
   
a) No et coneixerà ningú si et disfresses així. 
   conèixer
b) No temis a ningú. Siguis valent.
 témer, ésser i ser
c) Naixerà bé el nadó, segur!
néixer 
d) Pareixerà un poca-solta. Mereix ser vençut.
parèixer,merèixer,vèncer
e) M’ha convençut: ha crescut perquè l’han pascut convenientment.
convèncer, créixer, péixer
f) L’ha empès i ha espremut  la llima, sense voler, fora del got.
empènyer , esprémer
g) Ell ha premut el timbre del quint segona.
prémer
3. Identifica la paraula que es correspon amb cada definició.(Totes tenen una e acentuada.)
   
a) Natural d’Anglaterra: ____anglès ___________       

b) Natural de Portugal:_____anglès _______
   
c) El que fa vuit d’una sèrie: _______vuitè_____     

d) Acció de prestar: ______préstec_______

    e) Comarca que té com a capital Barcelona: _______Barcelonès___________

    f) Peça que forma la corol.la de la flor: _______pètal_________

    g) Un que és molt llaminer: ______llépol________   
   
    h) Sinònim de sípia: _____sèpia_________

    i) Edifici consagrat a un culte cristià: ________església___________

    j) Canal d’irrigació: _____ sèquia________   
  
    k) N’hi ha un dels diputats: _____congrés________

    l) És com agrada el cafè a molta gent: ____exprés______________

   m) Fruit del presseguer: _____préssec_________  

   n) L’ou del poll del cap: ______llémena________

   o) Blat desproveït de la palla i imperfactament molt en granets, emprat per a fer sopa,
       pastes de sopa, etc.: _______ sèmola_______


4. Escriu una frase amb sentit amb cada grup de paraules, primer, però, acentua-les degudament.

    a)perquè, vostè, burgès   : ________________________________________________

    b) entremès, pèsol, espès, puré : ___________________________________________

    c)interès, ingrés, marquès  : _______________________________________________

    d) cafè, xerès, llépola : ___________________________________________________

    e)feréstec, cérvol, ximpanzé : _____________________________________________

    f)estrés, terratrèmol : ____________________________________________________


5. Col·loca accent als mots següents quan calgue i escriu una redacció o un conte d’una pàgina en què apareguen totes elles almenys un cop.

     morè    dèbil    la Sénia       Bernabé        serè(adjectiu)       

    pagès      pèrdua     feréstega      cérvola      seré (verb)


6. Dictats. (Perquè vegin que la majoria de mots s’accentuen d’acord amb la seva pronúncia.)

En color roig destaquem els mots que s’accentuen a l’inrevés de com ells els pronuncien.

    “Allò que em vas prometre no és, però, el millor. De debò, m’has demostrat que ets un hipòcrita i això em provoca còlera  i estrés. El que em vas explicar era una pura comèdia; va ser una autèntica pèrdua de temps. Hauré de recórrer a la fórmula més antiga i cèlebre dels hòmens: la lògica com a mètode és l’única tàctica que sosté la veritat.”

   “S’ha reclòs per compondre una òpera  amb trets característics de comèdia, però amb     característiques  pròpies  que ens mostren la clara diferència que hi ha entre aquests dos gèneres dramàtics. “

   “La crònica  del periòdic conta que la memòria del polític demòcrata era pèssima: no recordava que els fenòmens  atmosfèrics que havien afectat els hòmens en temps dels apòstols eren sobrenaturals. Conta la història  que en un quilòmetre  quadrat  en una zona del nord d’Europa es va produir la destrucció de molts dòlmens per motius no pròxims al nostre enteniment.”

  “El ressò que va produir el retrò  d’un edifici vell en caure al poble de Vandellòs, va fer    que el sòcol de casa meua es trenqués  perquè  no estava gaire ben enganxat. Gairebé tots   els veïns es queixaven pel soroll i pels estralls que les obres del barri produïen. El professor de música del sèptim primera va haver d’interrompre la classe quan a la cançó que interpretava  havia aconseguit arribar a un semitò molt difícil de mesurar.”

  “Una colònia de tórtores, que s’havia afincat al terrat de la casa veïna, va acabar amb problemes d’estómac, perquè un desaprensiu els va oferir un menjar saborós, però alhora verinós per a elles. Deia que feien masa soroll, i els va oferir arròs amb tòfones.”   



SOLUCIONS

En les paraules de color roig l’escriptura és contrària a la nostra pronúncia.


Exercici 1.
Respostes:

a) promès/passés/passés
b) entén/comprèn
c) encén/encès/ofèn
d) dèiem/fèieu
e) érem
f) féssem
g) féssiu
h) imprès
i)  desprès
j) pretén/digué      






Exercici 2.
Respostes:

a) conèixer;
b) témer, ésser o ser ;
c) néixer o nàixer ;
d) parèixer,merèixer,vèncer;
e) convèncer, créixer, péixer ;
f) empènyer , esprémer ;
g) prémer 
Exercici 3.
Respostes:

a) anglès ;
b) portugués ;
c) vuitè (octau) ;
d) préstec ;
e) Barcelonès ;
f) pètal ;
g) llépol ;
h) sèpia ;
i) església ;
j) sèquia ;
k) congrés ;
l) exprés ;
m) préssec ;
n) llémena ;
o)   sèmola
     
Exercici 4.
Respostes:

a) perquè, vostè, burgès ;
b) entremès, pèsol, espès, puré ;
c) interès, ingrés, marquès
d) cafè, xerès, llépola ;
e) feréstec, cérvol, ximpanzé ;
f) estrés, terratrèmol



Exercici 5.
Respostes:

morè, dèbil, la Sénia, Bernabé, serè (adjectiu), pagès, pèrdua, feréstega, cérvola, seré (verb)