Embruixats

Embruixats

EMBRUIXATS
Varen beure de l'aigua clara
del mateix pou, carregat de
versos suggerents, plens de
coneixement i de vivències
intenses, difícils de treure de
la ment.

Aquell pou treia paraules
a vessar, capaces d'arribar
a l'ànima més adormida,
sense dubtar ni un moment.
Aquell va ser un beuratge
màgic, els va embruixar
fins al punt de començar-se
a estimar, sense saber-ho.
Se sentien malalts i no
trobaven guariment per a
a llur patiment.
No sabien que allò que els
passava només era que
estaven encisats per un gran
amor incipient.

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema. 

 

 

2. Tema del poema. 

Un amor incipient.
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes) 

Sense rima ,

vers 1: 9

vers 2: 8

vers 3: 7

vers 4 : 9

vers 5: 10

vers 6: 2

vers 7: 8

vers 8: 9

vers 9: 8

vers 10: 7 

vers 11: 8

vers 12: 6

vers 13: 8

vers 14: 8

vers 15: 8

vers 16: 8

vers 17: 5

vers 18: 9

vers 19: 8

vers 20: 9

vers 21: 5

 

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona 

 el significat amb el contingut del poema: suggerent, vessar, beuratge, guariment, llur, encisat, incipient. 

 suggerents:

suggerir conjugació
	[1696; del ll. suggerĕre, íd.]
	v tr 1 Portar a la ment, indirectament, per associació d'idees, una idea. Aquesta idea me'n va suggerir una altra.
	2 Apuntar a algú quelcom com a cosa a realitzar, determinació a prendre, etc. Un amic li suggerí una resolució decisiva.

vessar:

 

	[s. XIII; del ll. versare, freqüentatiu de vĕrtĕre 'girar; remenar; fer rodolar; bolcar']
	v 1 intr 1 Sortir una substància líquida o disgregada del recipient que la conté. Quan bulli, vigila que no vessi. D'on vessa, aquesta aigua?
		2 Deixar escapar, un recipient, la substància líquida o disgregada que conté. Un càntir que vessa. El safareig vessa de ple.
		3 p ext Quan el van nomenar president, vessava de satisfacció.
		4 p ext Les cistelles vessaven de fruita.
	2 1 tr Fer sortir d'un recipient la substància líquida o disgregada que conté, generalment sense voler. Va vessar tot el brou de la sopera. El cambrer li vessà la salsa al damunt.
		2 tr p ext Vessar llàgrimes. Un dictador que es complau a vessar sang.
		3 pron S'ha vessat la llet pels fogons.
		4 vessar-la Cometre un error. L'ha ben vessada!
	HOM: veçar.

  beuratge:

 

	[c. 1290; de beure2]
	m 1 Poció.
	2 Beguda desagradable.
	beu_rat_ge.

  guariment :

 

	[1399; de guarir]
	m 1 Acció de guarir o guarir-se;
	2 l'efecte.
			llur:

 

	[s. XIII; del ll. illorum 'd'ells', gen. pl. de ille 'ell', que donà l'ant. llor, canviat en -u- per influx del dat. ll. lui; del pl. lurs, reduït a lus, prové el datiu -los]
	adj i pron 1 Possessiu que fa referència a la tercera persona del plural.
	2 el llur (o ço del llur) ant Les seves coses, els seus béns.

encisats:

 

	[de encistar-se]
	adj BIOL Transformat en cist.

 

incipient.

 

	[c. 1900; del ll. incipiens, -ntis, participi pres. de incipĕre 'començar, emprendre']
	adj Que comença a manifestar-se, a fer els seus efectes.
	in_ci_pi_ent.
	HOM: insipient.

 

 5. Fes un resum del significat del poema en general.

6. Opinió personal.

 El poema està bé , i trob interesant el tema de l'amor.