Mitjans de comunicació, tema 5 dossier
1. Entra al www.Dbalears.cat, el Diari de Balears, i cerca una notícia que et cridi l'atenció, la copies, la resumeixes i expliques si respon a les preguntes habituals pròpies d'un text periodístic: Què, qui, on, quan, per què...
Les festes de Sant Antoni ja han començat
Sant Antoni té un temps de festa reservat a gairebé tots els pobles de Mallorca, però n'hi ha un parell que viuen els foguerons i les beneïdes amb més intensitat: a Muro, sa Pobla, Manacor, Artà, Sant Llorenç i Capdepera ja s'ensuma l'olor dels foguerons i se senten les primeres gloses.
Una setmana abans de la festivitat –dia 17– ja es dóna el sus als diferents actes, que van des dels més tradicionals fins als més recents, inventats pels qui no poden esperar a mitjan gener per veure els dimonis.
La penjada de penons a les façanes de l'església i l'ajuntament aquest dissabte ha servit per donar el sus a les festes de Sant Antoni a Muro. Les banderoles, inspirades en l'escapulari, amb la Tau de color vermell, que duen la petita imatge de Sant Antoni presideixen únicament les beneïdes mureres des de temps immemorials.
Amb la penjada oficial, vuit dies abans de la festa, s’ha aprofitat per convidar a tots els veïnats i forans a les festes, que s’han iniciat amb la celebració del 12è aniversari dels Xeremiers de Muro 'Es Reguinyol', amb un fogueró i un concert dels Xeremiers de Sóller. Un acte que obrí boca abans de la revetlla, on els Dimonis de sa Pedrera i altres colles varen mobilitzar més d’un centenar de persones pel 10è aniversari.
Mentrestant, sa Pobla ha donat el sus a les festes de Sant Antoni aquest dijous amb l'elecció del clamater, personatge que enguany encarnarà Guillem Capó 'Cerol'. L'elecció la va fer la Prohomènia, formada pels membres de l'Obreria de Sant Antoni, el rector i el batle. La reunió es va celebrar a l'església i s'hi varen tractar aspectes relacionats amb les festes de Sant Antoni.
La processó del Novenari, recuperada fa uns anys, i l'elecció dels dimonis de l'Ajuntament foren els altres actes amb els quals quedaren inaugurades les festes d'enguany.
Aquest diumenge l'Obreria de Sant Antoni de Capdepera ha donat inici a les tasques per a la festa del proper cap de setmana. Entre les feines, hi ha la de tallar la murta –que lluirà al balcó de l'obrer major– i la mata per a la creu de l'església. Després de les tasques, dimonis, obrers i ajudants han fet una bona paella de germanor.
Enguany també s'han preparat camisetes i bosses per a vendre, que es podran comprar també dia 13 al mercat de Capdepera, a part de la tenda de Ca Na Rafela a Capdepera i Toys Center a Cala Ratjada.
A Manacor, la festa va començar divendres amb els assajos dels Goigs –una festa que se celebra des de fa uns 10 anys perquè es puguin assajar els cants abans de les completes–a la plaça de la Concòrdia, on també hi va haver torrada, mistela i herbes.
D'altra banda, el carro de la Colcada començava a agafar forma aquest diumenge, tal com s'ha pogut veure a les fotos penjades a la pàgina de Facebook del Patronat. Aquest dimarts dia 12, els dimonis i sant Antoni faran el primer ball a la plaça Ramon Llull, després de la torrada que començarà a les 20.30h. Tota la informació i l'agenda d'actes es pot consultar a través de l'aplicació mòbil Sant Antoni, disponible per a iPhone i Android.
A Sant Llorenç, el Firó de dissabte va voler dir l'inici de les festes. Els goigs s'assajaren a la rectoria. A la plaça de l'Església, el Sobreposat va convidar a vi i herbes després del Ball dels dimonions, durant la torrada popular.
A Artà, on la festa també és molt sentida, el sus el va donar una tradició més moderna: l'acte de vestir al dimoni de la rotonda, organitzat per Xots a Lloure; i un bon dinar, que s'allargà fins al vespre. És un inici oficiós.
Sant Antoni té un temps de festa reservat a gairebé tots els pobles de Mallorca, però n'hi ha un parell que viuen els foguerons i les beneïdes amb més intensitat: a Muro, sa Pobla, Manacor, Artà, Sant Llorenç i Capdepera ja s'ensuma l'olor dels foguerons i se senten les primeres gloses.
2. Entra a la pàgina www.edu365.cat, ve a l'apartat de llengua catalana ESO, a GLOPS, al nivell intermedi, i al text "Tot el que ha de fer una zebra" i respon a les preguntes sobre el text. És una comprensió lectora.
Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana
Durant milers i milers d'anys les zebres han transmès la seva saviesa a les seves filles. Cada generació ha perfeccionat l'anterior, les zebres ben ensenyades han prosperat, i s'han reproduït, i per això hi ha milions de zebres a la sabana. Un dia com qualsevol altre, una zebra com qualsevol altra té set. I mentre s'apropa a la bassa recorda la primera lliçó que va aprendre de la seva mare: Quan beguis, no et refiïs. Els lleons s'amaguen pels voltants dels abeuradors, aprofiten que tens el cap cot i estàs distreta. Sigues prudent: dreça les orelles i gira-les per escoltar el que no pots veure.
La lliçó li salva la vida. D'entre uns matolls de color crema salta un cos de color crema. Una massa felina de músculs i tendons, urpes i ullals, dirigits i coordinats per un instint assassí. Afortunadament és temporada seca. En el moment d'agafar impuls per al gran salt, la bèstia trepitja una branqueta. Amb el petit espetec n'hi ha prou perquè la zebra es giri i fugi.
Per regla general els lleons es cansen aviat. Si pots escapolir-te de la primera embranzida no hauràs de patir gaire.Per als lleons caçar zebres és una activitat més aviat esportiva i de seguida se n'avorreixen. La zebra s'adona que per desgràcia no la persegueix un lleó. Es una lleona. Les lleones són més perseverants, molt més, perquè en depenen els cadells dels lleons. Fins i tot és possible que la lleona estigui tan desesperada com la zebra. Aquelles quatre potes poderoses no renuncien i li van al darrere, els ullets de la fera clavats en les natges de la zebra. Aquesta pell nostra tan peculiar, a ratlles blanques i negres, no és un caprici, és una defensa. Fes-la servir! Quan els lleons s'apropin endinsa't en la vegetació més alta que trobis, a contrallum, i quedaran encegats.
A una distància raonable hi ha una concentració d'herbotes, arbres joves i troncs morts que no arriba a la categoria de bosc, però que pot ser útil per camuflar-se. Hi entra, es mou a dreta i esquerra per despistar la lleona. És inútil. Encara no ha sortit de la malesa i ja sap que l'estratagema ha fracassat: ara no veu la lleona, però l'olora, i sap que la lleona també l'olora a ella. Les zebres som unes escaladores mediocres, però els lleons són penosos. En cas d'emergència, busca l'empara de pedres i rocams.
Quan la zebra surt de la malesa el terreny es torna escabrós. Normalment el defugiria. En aquestes circumstàncies, tira amunt per una elevació granítica. Els cascs ressonen quan trepitgen les roques netes d'herba. La façana és irregular, plena de traus i petits abismes. Amunt, amunt!
La lleona gruny de disgust, odia els espais trencats i verticals. I tanmateix, no s'atura. Salta de pedra en pedra amb un estil de granota. Aquella mirada, obsessivament concentrada en la zebra, ara ha de dividir-se. Primer enfoca la pedra on vol anar a parar, calcula, salta, alça els ulls per localitzar la zebra i torna a buscar la següent superfície. La zebra topa amb un ramat de cabres africanes que s'esvaloten, fugen i la increpen.
Abandona el rocam. Les pedres li han desfet les articulacions. L'aire que respira li crema els pulmons. Les cuixes li tremolen d'angoixa i de fatiga. La seva última esperança és que ara corre per espais oberts i la lleona encara està entretinguda baixant les roques. Això li permet guanyar terreny.
No. Només és un miratge. Quan la bèstia toca terra, accelera i redueix les distàncies a una velocitat prodigiosa. La zebra sap que tot s'acaba, i ho sap perquè mai ha tingut un pensament tan lúcid com el que avui l'assalta: mai s'havia parat a pensar que les zebres han sobreviscut milions d'anys a la sabana, i s'han reproduït, i han prosperat, en efecte. Però els lleons també. Filla, si estàs desesperada, quan notis l'alè mortal a la cua, no et rendeixis. Juga-t'ho tot. Busca un riu i llança-t'hi de cap. És possible que et devori el cocodril. Però si no ho fas és segur que et matarà el lleó.
La zebra ha escalat fins terra ferma. Respira, defallida i atrotinada. Mira enrere i, oh, horror! La lleona fa servir arbres caiguts i la punta de roques mig submergides per creuar el riu a salts, més o menys com quan era al rocam.
És el final. Aquí s'acabaven les lliçons de la mare. Esgotada, no pot córrer més enllà d'un trot penós. Xopa, el pes de l'aigua es converteix en un llast. La lleona gairebé ha franquejat el riu. En un instant serà carronya.
La zebra sent un renill. El pànic la dominava tant que ni havia vist que molt a prop hi havia una congènere. Es mou en la seva direcció per demanar-li auxili, sense esma. Però quina ajuda pot oferir-li una zebra vella, mig coixa i guenya? A més, la zebra vella, coixa i guenya, que també ha vist la lleona, fuig tan de pressa com pot, que no és gaire.
Durant uns moments, sota la capa del sol, en tota la immensa extensió de la sabana, per a la zebra no existeix res més que ella i la zebra coixa, guenya i vella. Corren en paral·lel. Tots dos animals es freguen amb la pell dels flancs. La zebra avança la zebra vella. La supera. Un moment després, el soroll rítmic de les vuit potes és interromput per un esclat de fúria. La zebra no mira enrere. No ho veu, ho sent: la zebra coixa ha caigut, abatuda, i la lleona li clava les mandíbules al coll.
L'esgotament s'ha esvaït en un tres i no res. Ara la zebra s'allunya de la tragèdia fent ziga-zaga i amb uns saltironets de gasela, àgils i amanerats. És feliç, sí. Perquè avui s'ha mort una zebra, però la zebra morta no és ella. L'endemà, davant de les altres zebres, plorarà de llàstima. I serà un plor sincer. Però ella és viva. Viva. I ha après la lliçó suprema de la sabana, que transmetrà a la seva filla.
I aquesta lliçó no té res a veure amb els lleons. Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana és que n'hi ha prou de córrer més que una altra zebra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario